Pans del Món
El pa és un dels aliments bàsics arreu del Món, però no a tots els països es consumeixen els mateixos tipus de pans, les mateixes farines o les mateixes elaboracions. Acompanya’ns a fer un passeig per alguns pans del món.
França – Baguette.
Una barra llarga i prima d’uns 85 centrímetres i uns 250 grams de pes, és possiblement una de les peces de pa més reconegudes arreu del món. Originària de la Viena del segle XIX, quan es començaven a coure peces de pa en forns de vapor, que permetíen mantenir la crosta cruixent i la molla interior tova i blanca.
L’any 1993 el govern francès va regular per llei la recepta de la baguette tradition
Alemanya – Pa sègol.
Els alemanys i també els habitats de països propers com Polònia i Finlandia consumeixen molt de pa de sègol. Diuen que les tribus del segle VI ja el preparaven.
El sègol no conté tant gluten com el blat i fa més difícil que llevi el pa, això provoca que siguin molles denses i espeses amb un color fosc que prové del cereal del sègol. En molts llocs com al nostre país se l’anomena pa negre.
Itàlia – Xapata (Ciabatta) – Foccacia.
La xapata italiana és una peça molt moderna pel que són la majoria de pans que consumim al món. La va crear Arnaldo Cavallari el 1982 a Itàlia.
És un pa amb un contingut d’aigua molt alt, per sobre del 70%. La seva molla té un ull molt gros i la peça és plana.
La focaccia també molt coneguda per l’expansió dels restaurants de pasta i pizza italiana arreu del món. La massa es fa d’una manera molt similar com la massa de pizza amb farina, sal, aigua i oli. Habitualment es serveix amb oli d’oliva per sobre i algunes herbes aromàtiques
Polònia – Bagel.
En tenim referència des de 1610. És una peça elaborada amb farina de blat foradada pel mig, i que té una crosta amb un color molt característic que s’aconsegueix bullint la peça en aigua calenta abans d’entrar al forn. El més habitual és menjar-los oberts pel mig i farcits amb embotits, peixos fumats, o inclús dolços.
Als Estats Units s’ha popularitzat molt en els locals de menjar ràpid
Índia – Naan.
Molt popular a tot l’Àsia Central, s’elabora amb farina de blat i habitualment no s’hi posa llevat.
Com que no és costum fer servir coverts, aquesta peça de pa s’utilitza per acompanyar els aliments a la boca amb les mans.
Magrib, Aràbia, Orient Mitjà – Pita.
És un pa que típicament s’elabora sense llevat, i quan es cou s’infla com una bola quedant un gran forat al seu interior.
Al nostre país s’ha popularitzat a través dels locals de Kebabs turcs que el serveixen fent-li un petit tall i farcint-lo de carns i verdures.
Per acompanyar el típic hummus (pasta de cigrons) és ideal ja que ajuda a portar l’aliment a la boca amb les mans.
Argentina – Chipá.
És un pa petit fet amb midó de mandioca, formatge dur, llet, ous, llard i sal. De vegades porta llevat.
La crosta és molt cruixent i el seu interior és esponjós amb molt sabor a formatge.
S’acostumen a servir calents.
Armènia – Lavash.
És un pa pla, suau i prim fet amb farina, aigua i sal en un tandoor, que es consumeix arreu del sud del Caucas.
D’orígen persa és una peça molt semblant al nostre pa blanc tradicional.
El serveixen per fer durums o untar-lo amb patès de cigrons o esbergínia.
Xina – Baozi.
Tots i que els xinesos acostumen acompanyar els menjar protèics amb arrós, aquest pa és una peça farcida amb carn picada o vegetals i cuit al vapor. El tipus de cocció provoca que no tingui crosta.
Acostumen a consumir-lo com a esmorzar.
Escandinàvia – Knäckebröd.
És un tipus de pa fet al forn, aplanat i endurit, original d’Escandinàvia i es considera com un aliment típic suec. És un aliment de llarga conservació en ambient sec.
S’elabora amb farina gruixuda de sègol. Té textura de galeta seca i era un aliment fonamental per les tribus Vikings.
Al nostre país es coneix com “Wasa” per una coneguda marca que el comercialitza.
Mèxic – Tortilla.
És la base fonamental de la cuina mexicana, que donarà lloc als seus famosos tacos, quesadillas, enchiladas, …
S’elabora amb farina de blat de moro i se’n coneix informació des de l’any 500AC.
És una peça de pa planera completament aixafada que després es cou sobre una superfície plana molt calenta que es diu comal.
Vols saber-ne més?
- Baguette: https://es.wikipedia.org/wiki/Baguette
- Pa de sègol: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pa_de_s%C3%A8gol
- Ciabatta: https://es.wikipedia.org/wiki/Ciabatta
- Focaccia: https://es.wikipedia.org/wiki/Focaccia
- Bagel: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bagel
- Naan: https://ca.wikipedia.org/wiki/Naan
- Pita: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pita
- Chipá: https://ca.wikipedia.org/wiki/Xipa
- Lavash: https://ca.wikipedia.org/wiki/Lavash
- Baozi: https://ca.wikipedia.org/wiki/Baozi
- Knäckebröd: https://ca.wikipedia.org/wiki/Kn%C3%A4ckebr%C3%B6d
- Tortilla: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tortilla
