Blog i articles d'actualitat

Els panaders no existeixen, però les panaderes sí.

Avui estava preparant l’article per al blog i m’ha vingut al cap aquesta reflexió:

Si qui elabora i ven la carn és un carnisser/a i qui ho fa amb el peix és un peixater/a, perquè nosaltres que fem el mateix amb el pa no sóm panaders/res ?

La primera resposta és senzilla: Doncs perquè en català no existeix la paraula panader, la paraula correcta és flequer/a o forner/a.

M’aturo davant el teclat. Aquest article no pot acabar així. Que trist! Tirem de mòbil i comencem a plantejar reptes lingüístics a alguns amics que tinc i són mestres o profes de català. La veritat és que no hi ha una explicació molt clara del perquè no existeix la paraula panader, però potser el motiu el podem trobar entre les explicacions que m’han donat sobre l’origen de la paraula flequer.

Li esguerro la migdiada a l’amic de col·legi @pibefig, i en pocs segons m’envia aquesta informació sobre l’orígen de la paraula fleca:

Comparteix origen amb llengües germàniques: vliecke («volar, inflar, botir»), fliegen («volar») o el francès flèche. És un mot gràfic, doncs el pa, dins del forn , es boteix.

Albert Pibernat

L’amic Carles, que no escriu whattsapps per no gastar tinta, ha tingut a bé fer-nos tota una explicació via àudio sobre l’orígen de la paraula flequer:

Carles Caballero (orígen paraula flequer)

Com ens explica en Carles, estem parlant d’una paraula del segle VI (vol dir sis pels que heu nascut després del 2000) que es va incorporar directament al diccionari d’en Pompeu Fabra sense usar la paraula castellana que provenia de pan – panadero

Al blog 20000lenguas de l’Olga Jeczmyk, en Santiago González en l’article Una curiosa palabra catalana: “fleca”, explica que segons L’Institut d’Estudis Catalans, la paraula flequer tindria un orígen llatí:

Flequer (ant. escrit també flaquer), -ERA m. i f.
Etim.: segons Montoliu (BDC, iv, 21), d’un derivat del llatí *flaccare ‘amollir, ablanir’, que s’explicaria semànticament pel fet d’estovar o ablanir el flequer la pasta per a fer el pa. De flaquer pronunciat fləké amb e neutra (cat. or. i bal.), s’hauria format per regressió el mot fleca (BDC, iv, 22).

I.E.C

ell ho posa en dubte dient

Sin embargo, no hay otras lenguas romances que compartan esa raíz, lo que es algo muy sospechoso para una palabra tan común.

Mi hipótesis es que viene del germánico visigodo *fleko (con el significado de hogaza de pan, precisamente). De ahí pasó a algunas lenguas eslavas (checo: pekařství, polaco: piekarnia…) y se quedó en casi todas las germánicas, desde el islandés “bakarí” al alemán “bäckerei”.

Y es que los visigodos, pueblo germánico establecido durante algún tiempo al oeste del río Dniéper y que fundó después un reino en España, se asentaron especialmente en el norte de Cataluña. De hecho, la palabra ‘fleca’ se usó por primera vez en Gerona y se extendió muy lentamente hacia el sur… en un viaje posiblemente tan apasionante como el de la propia etimología.

Santiago González

Per tant entre els possibles orígens medieval, germànic i/o francès, o potser una barreja de tot plegat, podem dir que el nom del nostre noble ofici en llengua catalana, no s’ha vist afectat per els diversos habitants i colonitzadors que han viscut a les terres que avui anomenem Catalunya. (almenys del segle VI en endavant)

EeePppp!
Panader no existeix, però Panadera sí!
Significa pallisa.

Com les panaderes que em fotia la meva àvia amb l’espardenya
quan era un nen

2 Comentaris

Escriu un comentari

  1. Olga
    Respondre

    Bona tarda!

    El blog de http://www.20000lenguas.com no és del Santiago González sino meu. El Santiago ha sigut un autor convidat. Si us plau, mireu-vos-ho millor i corregiu el votre text.

    Cordialment,
    Olga Jeczmyk

Deixar un comentari

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà.