L’espelta té un gran poder nutricional, es digereix molt millor que qualsevol altre cereal; però no és cap aliment nou.
Aquest cereal Triticum Spelta és molt més antic que el blat comú (Triticum aestivum). Es parla que pot fer més de 7000 anys que els humans ja l’havien domesticat i el conreaven a la zona de l’Orient Mitjà que avui dia coneixem com Iran/Iraq.
La famosa abadessa Hildegarda de Bingen (1098-1179) va escriure sobre l’espelta en el seu llibre Liber simplicis Medicinae: «L’espelta és el millor gra. És nutritiu i millor tolerat que qualsevol altre gra. No importa com es prengui, ja sigui com a pa o en una altra manera, perquè és bo i fàcil de pair ».
Què és realment el que anomenem blat modern, i perquè es va deixar de conrear espelta? El blat que consumim avui dia és un híbrid de creuaments entre moltes varietats que s’han anat creant al llarg de la història; primer de forma natural i posteriorment amb la intervenció de l’home. La necessitat d’alimentar cada vegada a més i més éssers humans va portar la ciència de la pagesia a buscar varietats de blat més productives per hectàrea, més resistents a plagues i més senzilles de processar.
L’espelta és un cereal antic de la mateixa familia del blat actual, però que necessita un processat més complex per fer-ne farina ja que abans de moldre s’ha de pelar el gra de la dura clova que el protegeix. Aquest problema no passa amb el blat actual. Això i el fet que la productivitat fós més baixa que el blat va fer que s’anés perdent el seu cultiu. La clova protectora de l’espelta la fa ideal per a cultius ecològics que no utilitzen pesticides ja que aquest cereal és molt més resistent a les plagues de forma natural.
Per sort mai es va perdre de tot el seu cultiu, i actualment està sent produida de nou en grans quantitats degut a les seves propietats nutritives i digestives. Si antigament es prioritzava el fet de simplement alimentar a tothom de la manera que fós, avui dia als països més desenvolupats en què no hi ha fam, es dóna prioritat a altres aspectes de l’alimentació com és fer-ho de forma saludable.
L’espelta té més proteines (14%) que el blat comú (11%). Els sucres que conté de forma natural (hidrats carboni) són cadenes complexes que li confereixen un índex glucèmic baix. Això significa que al ingerir-los no provoquen pujades de sucre sobtades a l’organisme, sino que van proporcionant energia al cos lentament.
Un dels aspectes més importants és el fet que té un índex baix de gluten. Als nostres temps en què cada cop hi ha més intoleràncies alimentàries, el fet de tenir poc gluten ajuda a que es pugui elaborar un pa molt més fàcil de digerir que el de blat. Moltes persones que han passat del pa de blat al d’espelta perquè el primer els donava petites molèsties digestives (sense arribar a ser al·lèrgics) han notat que amb l’espelta les molèsties baixes o desapareixen.
Al ser un cereal amb un gluten més fràgil, la producció de pans és tècnicament una miqueta més dificultosa ja que no s’obté tanta elasticitat i costa més aconseguir pans molt voluminosos o molt hidratats. Tanmateix, es pot utilitzar en infinitat d’aliments:
- Pa (espelta blanca i/o integral)
- Brioixeria i pastisseria
- Galetes
- Pasta italiana, pizzes, crêppes, empanades, …
- Germinats, gra sencer, …
- Sopes, amanides, saltejats, …
- Cervesa, vodka, …
A les fleques PA PA treballem l’espelta en diversos productes:
- Barra ESPELTA.
- Farina d’espelta barrejada amb malta d’espelta pipes de girasol, flocs d’espelta, sèsam, i llavors de tramussos triturades. La malta torrada li confereix un color marró fosc. Molt intensa de sabor.
- Barra ÀVIA LOLA.
- És una combinació de farina d’espelta amb farina de fajol escaldada i massa mare de blat. Baixa en gluten. Sabor intens i amb un final herbaci pel fajol. Crosta molt ferma i fosca.
- Barra RAULINA
- És una barra de farina d’espelta i farina de blat de moro escaldada. Sabor suau amb final dolcet pel blat de moro. Actualment no l’estem elaborant.
- Galetes ESPELTA.
- Una deliciosa especialitat dolça dels nostres pastissers. Amb crocanti o amb xocolata. Molt sabrosa amb el punt just de sucre.
- Magdalenes ESPELTA
- Magdalenes molt suaus i digeribles de farina d’espelta acabades amb pinyons de Navata