Conte de Nadal a l’escola La Fleca
Heus aquí en Llonguet i la Viena van a segon de primària i són amiguets des de l’escola bressol. La Viena és la petita de la classe i encara no ha complert els 7 anys. És una nena molt sensible i dolça, li agrada jugar amb les seves nines i està molt emocionada perquè l’estiu que ve tindrà un nou germanet. El seu millor amic és en Llonguet, criat a la granja dels seus pares entre cultius i bestiar, és molt noble alhora que una mica rústic i brusc. De vegades fa enfadar la Viena perquè no vol jugar amb ella i les seves amigues. Ell s’estima més jugar amb les caniques o amb la pilota.
– Nens, avui és el darrer dia de classe abans de les vacances, en tornar del pati parlarem de les Festes de Nadal – els hi diu amb veu de pito la senyoreta Crosta, mentre els envia cap a fora.
El pati de l’escola no és gaire gran, però tot i així s’hi dóna una barreja caòticament ordenada dels nois de tercer i quart jugant a futbol, mentre els més petits corren a fet i amagar, i algunes nenes en una racó del pati salten a corda. La Viena avui està asseguda sobre els graons de l’entrada pensativa. De cop i volta, apareix en Barreta li dóna una empenta, i li pren un petit tros d’entrepà que li quedava entre els seus ditets.
En Barreta és un nen que s’ha desenvolupat més que la resta, i els hi treu un pam a tots. Sempre que hi ha algun aldarull, en Barreta n’és al centre. La Napolitana, és la seva mare, però tothom al barri la coneix com la “Napo” de l’oficina de correus. El seu pare va morir en un accident de treball, i ella ha hagut de criar-lo tota sola. Es desviu pel seu fill, i fa tot el possible perquè ell no noti l’absència del pare.
Sona la sirena, la Viena s’eixuga una llàgrima que li baixava per la galta, comença a entrar a classe i tot darrera entren la resta de nens corrent, ansiosos per acabar el dia i començar les vacances.
– Perquè ploraves? – Li pregunta en Llonguet
– L’idiota d’en Barreta m’ha pres un tros d’entrepà, i m’ha donat una empenta – Contesta la Viena amb un fil de veu.
– Li diré a la sen…
Quan la mestra interromp en Llonguet
– A veure, Llonguet, explica’ns què és el Nadal per a tu?
– Doncs, doncs, doncs … és quan fem la carta als Reis i llavors quan m’aixeco del llit tinc molts joguets xulos i després ve la tieta Espelta i també em porta els regals que m’han deixat els reis a casa seva – contesta en Llonguet sense aturar-se respirar.
– I per a tu Viena? Què és el Nadal? – diu la mestra acostant-se al pupitre de la nena.
– És quan la mama porta la caixa de les coses i decorem tota la casa, posem les boles a l’arbre de Nadal, i també anem a dinar a casa dels avis, i, i, i, puc demanar joguets i nines noves per jugar. – contesta la Viena havent recuperat el seu somriure habitual.
– Senyoreta, a en Barreta els reis no li portaran res perquè abans m’ha près l’entrepà. – Li etziba mirant-lo amb cara de ràbia.
– A veure, Barreta, i tu què hi dius? – Li pregunta la mestra encuriosida per esbrinar el que ha passat al pati.
– El Nadal és una merda! – diu en Barreta de forma contundent mentre es creua de braços i abaixa la mirada.
– Perquè ho dius això?
– L’any passat vaig demanar al Reis Mags una bicicleta, i només em van portar un joguet que era un rotllo i dos jerseis. Odio el Nadal!!
La Napo sempre ha fet tot el possible per donar-li al seu fill el millor, però el sou de mitja jornada a l’oficina de correus i les despeses de la casa no li permeten estirar més els diners.
En acabar la classe, com cada dia l’avi Muntanya ha vingut a buscar la Viena a la porta de l’escola. La nena li explica el que ha passat avui amb en Barreta, i li pregunta:
– Avi perquè a en Barreta no li agrada el Nadal ? Amb lo xulo que és!
– Filleta, a tu t’agrada molt perquè tens molts regalets nous, jugues amb els teus cosins, i no has d’anar al col·legi. – Amb el rostre compungit, afegeix – No totes les famílies es poden permetre tenir tantes coses com les que tenim nosaltres. El més important és que siguis una bona amiga pels teus amics.
Mentre enfilen cap a casa, la Viena li recorda al seu avi que el proper cap de setmana l’han convidat a la festa d’aniversari de l’Engruna, que és la nena amb qui comparteix pupitre. Abans d’arribar a casa s’aturaran en un comerç proper per comprar-li un obsequi d’aniversari.
La festa d’aniversari de l’Engruna és tot un esdeveniment. Han vingut molts nens de classe i alguns altres amiguets del barri. Tothom s’ho ha passat molt bé. Quan l’avi Muntanya ve a recollir la Viena, la mare de l’Engruna li diu:
– S’han divertit molt. Moltes gràcies per haver-la portat.
– Per cert, no sé què deuen portar-se entre mans. M’he fixat que ella, en Llonguet i un parell més, s’han passat una bona estona xiuxiuejant en un racó – li diu la mare tot intrigada.
– No en facis cas, són coses de mainada – li contesta en Muntanya mentre van passant cap a la porta.
Ja s’acaben les vacances de Nadal, i arriba el dia d’anar a esperar als Reig Mags de l’Orient. Tots els nens hi van emocionats, pensant potser en aquell viatge a EuroDisney que ha demanat la Viena, o la consola que vol en Llonguet per jugar a casa.
Avui tots a dormir aviat i portar-se bé perquè els Reis els hi deixin allò que han demanat. A casa d’en Barreta, també ho han passat molt bé. La Napo ha preparat un bon sopar amb macarrons gratinats que és el plat preferit d’en Barreta, i a quarts de set han baixat al carrer a veure la passada dels Reis. En Barreta està emocionat igual que els altres nens, perquè està convençut que aquest any sí que li portaran la bicicleta nova que porta temps esperant.
El dia 6 de gener es lleva clar, i com és habitual en aquestes dates a casa de la Viena, ella és la primera en saltar del llit. Va cap al menjador i comença a xisclar i a esquinçar el paper de regal de tots els paquets on diu “Viena”. A la granja d’en Llonguet, ell no ha estat el primer en llevar-se perquè la mare sempre ha de baixar a trenc d’alba a preparar el bestiar al corral. Però tot i així, en Llonguet ha anat directe al peu de llar de foc i sense avisar als pares, ja ha començat a jugar amb els seus regals.
A casa de la Napo, avui en Barreta s’ha llevat una mica més tard. Es va emocionar tant ahir al vespre que no podia adormir-se. Quan en Barreta obre el primer regal, somriu. És un camió amb cotxes de joguet amb el que podrà fer veure que és un gran mecànic. Aixeca la vista buscant un paquet gros, que hauria de correspondre a la seva ansiada bicicleta, però no el veu per enlloc. Dins el seu caparró, corre la idea que quan la mare arribi li donarà la sorpresa traient el paquet d’un altre lloc.
De cop sona el timbre de casa. La Napo obre la porta i diu:
– Hola senyor Muntanya, què hi fa vostè aquí?
– I vosaltres nens? – Pregunta de nou en veure que l’avi Muntanya ha vingut amb la Viena, en Llonguet, l’Engruna i en Brunyol.
– Mira Napo, jo estic tan sorprès com tu, però et vull ensenyar això – li diu l’avi mentre li acosta un paper a la Napo
– Què és això?
– És la carta als Reis que va escriure la Viena, i pel que sembla també l’han escrit la resta de nens.
La Napo agafa el paper i molt intrigada comença a llegir:
Estimats Reis Mags:
Em dic Viena, i sóc una nena que es porta molt i molt bé. Pregunteu-li al meu avi.
Aquest any he estudiat molt i no m’he barallat amb les meves amigues.
Vull que em porteu de regal un viatge a EuroDisney per anar-hi amb els papes i l’avi.
També tinc un amic que es diu Barreta. No és un bon nen perquè a vegades em pica al pati. L’altre dia a classe ens va explicar que no li porteu mai els regals que ell us demana.
Vull dir-vos que ja no estic enfadada amb ell, i que el perdono perquè m’hagi pres l’entrepà. Ara que ja l’he perdonat, ja li podeu portar de regal la bicicleta que ell us ha demanat.
L’avi Muntanya m’ha dit que a vegades no podeu portar tots els regals a totes les cases, perquè els Reis no teniu tots els diners del món. Si us falten diners per a la bicicleta d’en Barreta, em podeu canviar el viatge per una nina que no costi tants diners, i el viatge ja me’l portareu l’any que ve.
En el segon paràgraf a la Napo ja li començaven a saltar les llàgrimes, perquè intuïa per on anaven els trets. I efectivament no s’equivocava.
Tot d’una els nens s’aparten al replà de l’escala, i apareix darrera d’ells un gran paquet, alhora que en Barreta s’acosta a la porta intrigat per tanta espera.
La cara d’en Barreta en veure el paquet amb la bicicleta nova era el més emocionant que havia vist la Napo en molts anys.
L’esperit del Nadal no són els regals, ni els grans àpats, ni la decoració, ni els llums als carrers … el veritable esperit del Nadal és l’AMISTAT.
Bon Nadal, de part de tot l’equip de persones que formem Forn de pa Porterias i el Pa de PA PA.