El forn bull d’activitat. Flequers que s’afanyen en acabar de donar forma a les darreres barres de pa del dia, mentre els pastissers continuen preparant boles de brunyols i, al carrer ja fa estona que s’ha aixecat el dia i brilla un sol radiant.
Els carretons que ja contenen milers de barres de pa, s’acaben de col·locar en perfecte processó dins les cambres de fermentació lenta en fred. Aquestes barres ben formades ja contenen els principals ingredients per ser de bona família, per ser artesanes de debò. Cadascuna amb les seves farines especials que li donaran l’aspecte i sabor característic de cada tipus de pa. Tanmateix ja tenen la llavor del nostre adn.
Totes porten una porció de la nostra massa mare. La mateixa per a tothom. Reconeixible al paladar. Signe d’identitat Pa Pa, que les converteix en barres germanes entre totes elles.
El pa és un element viu, però aquestes barres encara no passen de ser un petit projecte de vida que encara no s’ha desenvolupat. Els hi falta una cosa molt important. No tenen ànima!
Mentre el migdia avança, el personal del forn acaba de fer les tasques de neteja i comencen a desfilar cap a casa. Ha arribat el moment de descansar després d’una jornada nocturna. Uns van a prendre alguna cosa per menjar, d’altres a recollir la mainada del col·legi i molts d’ells simplement a dormir una estona després d’una nit de treball.
Quan el darrer flequer surt del forn i tanca els llums, comença a néixer un profund silenci a tot l’obrador, només trencat pel rítmic i constant soroll que fan els ventiladors de les cambres frigorífiques i de tant en tant l’estrident timbre del telèfon que atenen la Montse i la Mònica a l’oficina mentre preparen les comandes de l’endemà.
Dins les cambres ha començat molt lentament el procés de fermentació. Els enzims de la massa mare van transformant el midó en molècules de sucre més simples, que seran digerides pels llevats. Després la fermentació alcohòlica, provocarà que la massa guanyi volum i es desenvolupin tots els aromes naturals . Es comença a veure la màgia de la vida. Però continua faltant una cosa molt important. No tenen ànima!
Aquest silenci que ara sembla no dir-nos res, s’ha estat alimentat durant tota la jornada de les històries dels homes i dones que han estat treballant al forn. Aquelles notes musicals que sonaven a l’emissora de la ràdio de l’Ivan mentre s’afanava a cargolar triangles de pasta per convertir-los en croissants. La xerrada distesa entre en l’Aaron i l’Ednar on comentaven el que faran el proper cap de setmana mentre continuen donant forma a les barres Pirineus que tenen entre mans. Els pastissers es distreien de les tasques més repetitives parlant de la darrera jornada de futbol i, amb l’orella parada a la conversa en Tomàs i l’Enrique enllestien uns pastissos d’aniversari encarregats a darrera hora. La Marta aixeca el cap amb un somriure d’orella a orella perquè avui és l’aniversari del seu fill i aviat l’anirà a recollir a l’escola. En David comentava en veu alta amb la Teresa i en Toni una nova recepta que ha trobat a internet i que demà provarà a veure com li surt.
El silenci de la nit del nostre forn guarda gelosament el record de tot el que ha passat el dia anterior. Però sap que la seva vida és curta. Quan comenci una nova jornada, ben de matinada en arribar els primers forners a l’obrador, acabarà la seva existència. Començarà el soroll dels forns i els extractors de fums, i el silenci haurà de morir.
Abans de morir però, el silenci de la nit ha aprofitat totes les hores que ha estat tot sol al forn per amagar-se dins la massa de cadascuna de les barres de pa que fermentaven a les cambres fredes.
Quan els flequers del primer torn les coguin al forn, cadascuna d’elles hi entrarà amb una nova ànima única i irrepetible. L’ànima que ha agafat del silenci de la nit. La crosta daurada i cruixent que es formarà a l’exterior de la barra li servirà de protecció, per no perdre’s en l’aire quan els repartidors les carreguin a les seves furgonetes i les duguin a les fleques. Tu triaràs una de les barres per endur-te a casa. No serà una barra qualsevol. Serà la barra que més et cridarà l’atenció. La més daurada o potser la més llarga o la més rodoneta.
Quan estiguis assegut a taula amb la teva família i enceteu una barra de pa artesà, sabràs que estàs obrint un cofre que conté una mica de la nostra ànima. L’ànima del silenci d’una nit al forn.
