Tast “Pans i Paraules” a la Fundació Josep Pla

12/05/2026 General, Món Flequer No Comments

El passat 18 d’abril vam viure una experiència especial a Cap Roig: un tast de pa per escoltar, compartir i descobrir tot el que s’amaga darrere de cada barra artesana.
Perquè el pa no és només aliment. És història, és ofici, és territori.
Gràcies a la Fundació Josep Pla per fer-ho possible i a tots els que ho vau viure amb nosaltres.

Vam presentar una selecció de 5 pans: Pa de vidre, Barra Tramuntana, Barra Pubilla, Pa de roca i la Barra 7 cereals.

Va ser una combinació molt interessant i entretinguda de:

Degustació de pans
Literatura

Entre les presentacions de cada pa, en Francesc ens feia lectures relacionades amb el món del pa. Aquí podem veure uns exemples:

Oració al Crist de la tramuntana

Braços en creu damunt la pia fusta,

Senyor, empareu la closa i el sembrat,

doneu el verd exacte al nostre prat

i mesureu la tramuntana justa

que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat.

C. Fages de Climent

Miquel Martí i Pol, “Pa amb tomàquet”

‘Déu ens dó ser catalans

per menjar bon pa amb tomàquet

amb un raig d’oli discret

i un pols de sal si fa falta;

pa de pagès si pot ser,

que és més saborós que els altres,

i tomàquet ben madur,

però que no ho sigui massa.

A les nostres degustacions sempre expliquem la cata basant-nos en els 5 sentits: vista, tacte, oïda, olor i gust

Vista: Expliquem el format del pa, el color de la crosta i la molla, i com és el grenyat.
Tacte: Un cop tenim el pa a les mans l’hem de tocar, apretar, notar si és una barra molt o poc densa, si la crosta és cruixent o suau.
Oïda: Quan apretem el pa l’hem d’acostar a la nostra oïda per poder notar el so que fa un pa més o menys cruixent. Ens dirà moltes coses sobre la seva elaboració.
Olor: Olorem per separat la crosta de la molla. L’olor ens dirà moltes coses sobre el tipus de massa, com s’ha cuit, quins ingredients porta.
Gust: Primer tastem només la molla perquè habitualment té un gust més suau i ens dirà cosetes sobre la seva composició i textura. Podrem notar sabors com la massa mare en diferents intensitats, sabors a determinades farines, a maltes, a tot el que ha intervingut en la fórmula. Després tastem la crosta, i al final ho mengem junt crosta i molla.

Acostumem a donar moltes pautes de la cata de cada tipus de pa, però ens agrada molt deixar que els convidats a l’event ens donin la seva opinió, que ens diguin quina és la seva pròpia percepció de cada pa a través dels seus 5 sentits.

EL PA EN ALTRES ÈPOQUES. HAVIA PERDUT QUALITAT
Josep Pla, El que hem menjat, OC XXII

A l’estiu, en aquests litorals, una de les coses que tenen més èxit és el pa amb tomàquet, que a l’època de la meva adolescència solien donar, a l’estiu, als nens, per berenar, en aquelles famílies que no arribaven a donar el pa amb xocolata. Ara, el pa amb tomàquet té un èxit vastíssim. L’oli que s’hi posa ha d’ésser bo, poc àcid. És possible de veure’l tothora, però sobretot a l’hora de sopar. En els nostres dies la gent sopa poc – una fotesa i avall: amb pa amb tomàquet, una truita o un tall de pernil, ja han sopat.

Són les facilitats que dóna el tomàquet en l’actual alimentació el que n’explica la difusió, però, a més, hi entra una altra cosa: la qualitat del pa que es compra ha baixat molt, i, de vegades, és immenjable.

[…] En els meus temps d’estudiant a Barcelona –època de la primera guerra– es produïren en la capital quatre o cinc coses que, al meu entendre, no tingueren rival –des del punt de vista culinari, s’entén. Aquestes coses foren: primer: el pa; segon: les mongetes seques; tercer: el bacallà; quart: la confiteria; cinquè: el cafè; sisè: el tabac de fulla i concretament el cigar de l’Havana.

El pa. Llavors el pa era bo a tot arreu del país, però a Barcelona era finíssim, gustós, lleuger, aeri. Es feien totes les formes de pa habitual, però per Barcelona s’introduïren moltes novetats. En aquell moments els panets de Viena tenien un èxit immens. Eren bons, admirablement deixats de dins i de fora, agradables, d’un incentiu permanent. Els panets de Viena crearen l’interès del sandvitx – una altra novetat. Arribaren les màquines per a tallar el pernil i la mortadel·la fina i prima, i, dins els panets oberts, aquestes matèries resultaven plenes d’interès. Un parell d’exemplars d’aquests i un vas de cervesa fresca constituïen un esmorzar molt ben trobat, extremament mengívol. M’hi vaig afeccionar i durant tota la vida l’he practicat, sobretot a l’estranger. Després de la guerra civil, el pa ha empitjorat enormement. N’és prou sabuda la causa –encara que massa oblidada. El pa actual és la conseqüència imprescriptible del més gran monopoli creat en aquesta Península, després de la guerra civil: el del Servei Nacional del Blat.